Aquestes són les nostres sèniors. Les que defensen com si els hi anés la vida, les que criden des de la banqueta per animar a les seves companyes, les que juguen en equip. I ahir, per fi, varen tornar a demostrar qui són i per què el poliesportiu d'Alaior és casa seva: perquè aquí s’hi juga amb cor, amb cap i, si convé, amb un punt de nirvi competitiu.

Després d’unes setmanes complicades, ahir el Jovent Coinga va trencar la dinàmica amb una victòria ben treballada contra La Salle Palma: 66-53 i moltes coses positives per emmarcar.

Primera part amb bon to: el primer quart, amb un clar 21-15, va marcar territori des del salt inicial. Vam córrer amb sentit, vam moure la pilota amb criteri i, des de fora, Jailey i Sofia van encendre el llumet amb llançaments que varen convertir amb confiança. El segon quart (13-13) va ser més igualat, però ja s’intuïa que el ritme era nostre.

A la represa, alguns alts i baixos. Un 17-19 que ens va fer frisar una mica, perquè La Salle no donava en cap moment el partit per perdut, però aquí va aparèixer la versió més sòlida de l’equip. L’últim quart (15-6) va ser una lliçó de control, de saber patir, de no deixar escapar un partit que havíem decidit guanyar. Així de clar.

El rebot, clau. Així ja ho havia indicat a altres partits el seu entrenador Roger Cucala. Si tanques el rebot, pots córrer. Si corres, arriben les cistelles fàcils. I si tens jugadores com Lorena i Prieto, que es deixen l’ànima al rebot i posen ordre sota cistella, ja tens la meitat de la feina resolta.

I avui no podem deixar de fer menció especial que mereix ser compartit: la família de na Jailey va viatjar des dels Estats Units per veure-la jugar. I ella, amb el cor ple, va respondre amb una actuació que segur que no oblidaran. Una d’aquelles tardes que fan que tot l’esforç valgui la pena.

En resum, ahir el Jovent va a tornar a ser això que volem: un equip alegre, valent i, sobretot, competitiu. Aquestes són les nostres sèniors.