Avui el Jovent Coinga ha jugat un d’aquells partits que millor deixar enrere… tot i que, de vegades, les derrotes són les millors mestres. Sa Indioteria ha marxat amb la victòria per 50-66 després d’un partit on les nostres han anat a remolc des del primer minut fins a l’últim.

L’equip ha començat espès en atac, amb pèrdues de pilota evitables i poques idees en el joc estàtic. Quan el 5 contra 5 no va fluid i a sobre el rival imposa més intensitat, la combinació és perillosa. A més, el rebot no ha estat controlat amb fermesa i, quan sí que ho fèiem, el ritme ofensiu no era l’adequat per córrer i trobar bons tirs. Un d’aquells dies on res acaba de sortir bé.

Tot i això, quan faltaven vuit minuts per al final, les nostres han mostrat orgull i han aconseguit acostar-se a només sis punts. Semblava que la remuntada era possible… però llavors ha arribat el cop dur: un triple a tauler de les visitants que ha tallat de sobte qualsevol opció de posar més pressió al marcador. Un d’aquells triples que fan mal, molt mal.

Si alguna cosa ha quedat clara avui, és que l’equip necessita més contribució ofensiva de tot el grup. Només tres jugadores han sumat la pràctica totalitat dels punts. Lydia ha tornat a demostrar que pot ser molt determinant dins la zona, anotant 19 punts i guanyant moltes lluites sota l'aro. Judit, fidel al seu estil, ha aprofitat cada oportunitat en transició i ha sabut trobar els espais per atacar la zona amb rapidesa, també amb 19 punts. I Lina, amb la seva veterania i intel·ligència en pista, ha aportat 10 punts i la serenitat que sempre la caracteritza. Un bon trio, sí, però en un esport col·lectiu no n’hi ha prou amb tres jugadores inspirades.

En definitiva, partit fluix, però alhora d’aquells que serveixen per aprendre. Perquè si alguna cosa té aquest equip, és capacitat per aixecar-se i reaccionar. I el següent partit és una oportunitat per demostrar-ho.💪🏀