Avui el Poliesportiu Municipal d'Alaior ha estat molt més que un escenari esportiu. El que s’hi ha viscut no ha estat només un partit de bàsquet, sinó el final d'una etapa. Les nostres Juniors han competit fins a l’últim segon, forçant una pròrroga d’infart, lluitant amb cor i ànima. El marcador final, 65-73, ha caigut del costat de La Salle Palma… però això, sincerament, avui era secundari.

Avui tocava dir fins aviat a una generació que ha crescut amb la pilota entre les mans i l’amistat com a bandera. Des de minibàsquet han compartit entrenaments, victòries, derrotes, lesions, viatges, sopars d’equip i rialles infinites. Molts d'anys i vivències de bàsquet i vida, de créixer plegades dins i fora del camp. I avui, després del darrer bot de pilota amb aquesta samarreta, les hem acomiadat com es mereixen.

Una a una, Laia Barro, Abril Camps, Daniela Ibet, Núria Camps, Catalina Cendán, Carla Vidal, Aina Mercadal, Maria Pou, Clàudia Cardona i Luna Luque han viscut un moment que es queda gravat a la memòria per sempre. Fotografies amb equip i famílies, somriures carregats d’enyor i alguna llàgrima mig dissimulada. Ha estat el dia de recordar tot el que han estat, i també tot el que seran.

El president del Jovent, Vicent Petrus, els ha dedicat unes paraules d’agraïment i orgull, d’aquelles que toquen la fibra i que perduraran en el record. I després, els entrenadors Roger i Sebas, han fet entrega d’una rosa a cadascuna. Roger, en nom de tot el cos tècnic —també amb el cor ben ple— els ha deixat tres consells per dur sempre amb elles:

• No deixeu de jugar a bàsquet.
• Tingueu-nos sempre presents.
• Mireu sempre més enllà.

Avui marxau cap a nous horitzons, moltes per estudiar fora de l’illa, però aquí deixeu molt més que un equip: deixeu una família. Sou un exemple de compromís, amistat i passió pel joc.

Gràcies per tot el que heu donat al Jovent. I recordau: aquesta sempre serà casa vostra. 💙💛