Hi ha dies que comencen torts, i el partit contra el Boscos va ser un clar exemple.
Les dues lesions primerenques de Tiago i en Pau, i un jugador clau, com és en Fauvase, carregat amb dues faltes als cinc primers minuts, ens van deixar tocats des de l'inici, i això va condicionar totalment la resta l'enfrontament.

El primer quart va ser un d'aquells que voldries oblidar: 25-13, amb un parcial demolidor de 23-3 que reflectia les dificultats del nostre inici.

Però després d'un inici accidentat, l'equip va reaccionar defensivament a partir del segon quart, i sempre va anar a competir, amb una actitud decidida i sense perdre l'esperit de lluita: parcial de 20-27 i un raig d'esperança. Però no ens enganyem: permetre 45 punts en una primera part fa que qualsevol intent de remuntada sigui una tasca gairebé impossible, amb molt poques opcions d'èxit.

El tercer quart ens va tornar a posar els peus a terra. Cada cop que ens acostàvem al marcador, alguna cosa ens frenava: faltes inoportunes, errors forçats o un nou impuls del Boscos que ens deixava sense alè. A el final, amb les expulsions d'en Joan, Dani Sánchez, Dani Martí i Fauvase, el partit ja estava més a prop de l'adéu que de la remuntada.

En un enfrontament físic i dur com pocs, el Jovent va lluitar fins al final. Vam entrar al partit, sí, però sempre amb la sensació que no aconseguíem trencar el ritme del rival, que ens mantenia a ratlla amb encerts puntuals.

Conclusions: Sense un inici sòlid, defensar els colors del Jovent es converteix en una tasca molt complicada. Amb tants condicionants adversos, és difícil mantenir-se competitiu. Tot i així, l'equip va demostrar que està decidit a lluitar fins al final per superar aquests escenaris.

El proper cap de setmana, un altre capítol. I amb sort, una altra història.