Si hi ha partits que tothom marca en vermell al calendari, són els derbis. Uns partits que mai defrauden, i aquest cop no va ser una excepció. El Jovent Coinga va oferir una molt bona versió davant un Alcázar sòlid i amb les idees clares. Malgrat un tercer quart espectacular de les nostres, l’últim període va ser una trampa tàctica de la qual no vam saber sortir.

El primer quart va arrencar amb un intercanvi de bones jugades, triples, ritme alt per part dels dos equips,  però amb un petit avantatge visitant (12-18). Les vermelles van saber aprofitar les nostres llacunes defensives en el 1 contra 1, mentre que en atac ja s’entreveia una mica de nerviosisme. En el segon període, la dinàmica va ser similar. L’Alcázar seguia sòlid i ens castigava cada error en la transició ofensiva (12-14), deixant el partit 24-32 al descans.

En els últims partits, el tercer quart havia estat el nostre taló d'Aquil·les, ple d'imprecisions i baixades de ritme. Aquesta vegada, va ser just al contrari: un autèntic espectacle en blau i groc. Les de Roger i Sito van sortir amb un altre aire, ajustant la defensa i trobant millor les opcions en atac. Un parcial 23-10 que capgirava el marcador i feia somiar el Pavelló. 47-42 i tot per decidir.

Però quan millor estàvem, va arribar el mur defensiu de l’Alcázar. La seva defensa en zona ens va aturar en sec i van començar a caure les errades. A falta de 4:40, encara érem dins del partit (49-56), però la precipitació i els tirs fallats van acabar de sentenciar-nos. El parcial de 13-24 en aquest quart va ser massa càstig per un Jovent que ho va lluitar fins al final.

El Jovent Coinga va demostrar que pot jugar de tu a tu contra qualsevol, però les pèrdues i la defensa individual són assignatures pendents. El tercer quart ens diu que hi ha talent i capacitat de reacció, però per guanyar derbis cal constància durant els 40 minuts.
La lliga continua, i ncara queda molt per dir.