Avui tocava. I no només per marcadors o sensacions, sinó perquè l’equip fa setmanes que fa molt bona feina i pica pedra. Aquesta primera victòria és el premi a la constància, al treball silenciós i a la fe que han mantingut tots els jugadors… i també es cos tècnic, amb en Nasi Pons i en Miquel Sintes al capdavant, que han sabut mantenir viu l’esperit fins i tot quan la moneda sempre semblava caure de cantó contrari.

Han estat massa jornades fregant el triomf, arribant a finals ajustats que se’ns escapaven per detalls minúsculs. Però avui, per fi, ha caigut del nostre costat.

I s’ha fet davant un gran equip, Sa Indioteria ha cercat constantment es tir exterior sobre tot perquè dins la zona hi havia n'Adam, que amb els seus 2.16 feia que qualsevol penetració fos complicada per a l'equip visitant. Avui ha estat molt sòlid al darrere i, a més, ha deixat una de les imatges del partit amb un espectacular mate a la mitja volta, al minut 5 del segon quart, que ha fet aixecar a tots els aficionats del seient.

El públic d’Alaior ha estat el sisè jugador que, amb un suport encès, ha empès en els moments més delicats d’un partit on qualsevol dels dos hauria pogut endur-se’l. Ha estat igualat, tens, d’aquells que demanen cor fred i múscul calent.

Avui hem estat dominants en es rebot, hem puntejat tots els seus tirs i hem jugat amb un esperit col·lectiu que explica per què aquest triomf sap tan bé. En atac, l’equip ha sabut llegir cada moment i Sebas, amb 24 punts, ha aparegut a els moments claus juntament amb en Maksym, que amb 17 punts i un espectacular 70% en tirs de dos, ha estat un maldecap constant per la defensa rival.

La primera ja és aquí. I si qualcú encara dubtava… sí, ens ho mereixíem.

Parcials
12-15
36-34
50-48
75-66