Quan parlem de grans nits, parlem de partits com aquest. Jovent Coinga es va presentar a la pista de l’Alcázar com qui té les coses clares i no vol sorpreses. Les nostres sèniors van dominar, no només el marcador, sinó el ritme del joc, amb un treball sòlid, especialment al rebot.

Però el que fa que aquest partit sigui uns dels grans, són les cinc estrelles de l’equip que van brillar amb més de 10 punts cadascuna, una pinzellada mestra d’equilibri d’equip.

Diguem-ho clar: no és fàcil aguantar els atacs d’un Alcázar inspirat en els triples. Cada cop que retallaven distàncies, Jovent responia amb serenitat i consistència, com si sabessin que aquell derbi estava destinat a ser groc-i-blau. I enmig d’aquest espectacle, hi ha una jugadora que va marcar les diferències: Jaley, qui semblava que estés fent càlculs amb un compàs a la mà. Va col·locar 23 punts amb una precisió matemàtica (100% en tirs lliures, 67% de dos, 50% de tres) que, amb aquest nivell, semblava una lliçó pràctica de geometria aplicada al bàsquet.

La màgia, però, va ser obra col·lectiva. Aquestes cinc jugadores que van superar la desena de punts van ser l'ànima i el múscul de l’equip, capaç de resistir les envestides locals i, finalment, posar-se per davant amb contundència. El partit es va anar resolent a base de calma, ritme, i un plan estratègic que, es nota, portaven gravat al cap.

I si parlem d'energia, no podem oblidar l’afició que va venir d’Alaior a donar suport. L’alè de la grada era el sisè jugador, l’energia invisible que va empènyer el Jovent a treure el millor de si.

Parcials:
13-21, 22-22, 19-18, 23-27

La victòria d’avui és més que un marcador. És una declaració d’intencions, un crit des de la pista: el Sènior Femení del Jovent Coinga vol protagonitzar aquesta temporada, i sembla que res els farà canviar de guió.