El Jovent Coinga marxa de Santa Mònica amb la sensació d’haver-se quedat a mig camí. El marcador (58–48) reflecteix un partit lluitat, però irregular, en què els bons moments han arribat a comptagotes i les desconnexions han pesat més del compte.

El conjunt local ha mostrat una gran regularitat, amb pràcticament els mateixos punts en cada quart (14, 14, 16 i 14). Una constància que ha xocat amb els alts i baixos d’un Jovent que ha anat trobant bones fases, sobretot en el segon quart (14–18), quan l’equip ha recuperat la confiança i el moviment de pilota ha començat a aparèixer. Aquell tram ha deixat la sensació que, si es mantenia el to, la victòria era possible.

Però després del descans, la història s’ha anat complicant. El partit ha entrat en una fase espessa, amb poca fluïdesa ofensiva i massa errors no forçats. Tot i així, les d’Àlex Aparicio han arribat al darrer quart amb tot per decidir (44–40), però un parcial de 6–0 del Santa Mònica ha obert una bretxa dolorosa (50–40) de la qual ja no s’ha pogut sortir.

En l’apartat individual, Jaley ha destacat amb 16 punts i 4 triples, recordant que té molt per dir a aquesta lliga. Tot i això, l’equip ha trobat a faltar més connexions en atac i un punt extra d’agressivitat en defensa per aturar l’empenta local.

Al final, el marcador potser és enganyós: el Jovent ha competit, ha lluitat i no ha deixat de creure. Però quan les desconnexions apareixen, en aquesta lliga es paguen cares.

Queda molta temporada per davant i el grup té qualitat, caràcter i marge de millora. Quan aconsegueixi mantenir la concentració i el ritme durant tot el partit, arribarà la primera victòria, i amb ella, la confiança per mirar amunt. El treball hi és, les ganes també; només falta que el joc flueixi com aquest equip sap fer-ho.