Hi ha dies en què el marcador no reflecteix el que ha passat a la pista. Avui, el Jovent Coinga ha caigut per 59-40 davant l’Alcúdia en un partit on les sensacions han estat molt millors que el resultat final. Però ja se sap: el bàsquet no entén de sensacions, només de punts. I d’això, en el darrer quart, ens n’han faltat uns quants.

El primer quart ha estat una excel·lent carta de presentació del Jovent: defensa seriosa, atacs amb criteri i encert sota cistella (7-13). La circulació de pilota fluïda i el joc interior han marcat la diferència, deixant l’Alcúdia desconcertat i a remolc. 

Però l’Alcúdia ha començat a ajustar peces en el segon quart (15-12), pujant el to físic, que ha decidit que les mans eren part del mobiliari esportiu. Tot i així, el Jovent ha aguantat el tipus, arribant al descans amb bones sensacions i la convicció de que es podia lluitar fins al final.
El tercer quart (12-7) ha estat un avís: el moviment de pilota ja no era tan clar, les cames començaven a pesar i l’Alcúdia ha aprofitat per capgirar la dinàmica. Tot i això, el Jovent s’ha mantingut viu, demostrant caràcter i resistència.
I llavors ha arribat el darrer quart (25-8), aquell en què tot el que podia sortir malament… ha sortit malament. Amb cinc minuts per jugar, el Jovent només anava set punts per darrere, però l’encert s’ha apagat, les forces han flaquejat i l’Alcúdia s'ha escapat amb un parcial de 10-0.

Tot i la derrota, cal mirar el got mig ple: el Jovent ha mostrat una millor imatge que en altres partits que ha guanyat. La dinàmica és clarament ascendent, i això, a aquestes alçades de la temporada, val or. L’equip d’en Roger Cucala continua creixent, aprenent i competint, que és el que compta.

Perquè sí, avui no s’ha pogut. Però el camí és el correcte. I això, a la llarga, puntua més que qualsevol triple.