El derbi d’avui s'ens ha escapat davant l’Alcázar en un partit que, fidel al títol, ha tengut literalment més cops que encert, però el marcador explica només una part de la història. Ha estat un partit dur, físic i amb un arbitratge força permissiu que ha acabat passant factura.
Dues jugadores lesionades i molta energia deixada a pista.

El primer quart hem sortit amb baixa intensitat i l’Alcázar ho ha sabut aprofitar. Massa concessions en defensa i poc ritme en atac. El 22–9 inicial ens ha obligat a remar a contracorrent des del minut deu.

El segon i tercer període han mostrat la millor versió del Jovent. Movent bé la pilota, generant bones situacions i competim de tu a tu. Els parcials ho diuen tot: 11–12 i 13–12. El problema? L’encert. Moltes opcions clares que no entren. Quan el bàsquet no premia, el desgast pesa el doble.

Amb el 46–33 al final del tercer quart, el partit encara no esteia trencat. Però l’últim període és massa llarg amb dues jugadores tocades i les cames carregades. L’Alcázar ha estat és més efectiu, aprofitant el cansament i amplia distàncies fins al 73–48 final.

Derbi intens. Derbi físic. Derbi que deixa ferides, però també caràcter.
Avui no hem estat encertades. Però a aquest Jovent l'orgull i la lluita no fallen.