El partit entre el Jovent Coinga i el Bàsquet Manacor va ser d’aquells que et fan suar més a la graderia que a la pista.

Després de dues pròrrogues doloroses en els últims partits, l’afició ja començava a practicar respiracions de ioga cap al final del partit, per si la cosa tornava a allargar-se. Però, afortunadament aquesta vegada, el final va tenir un gir positiu per a les locals.

El Jovent va sortir molt sòlid en defensa i amb un molt bon ritme de joc en atac, demostrant que quan tot flueix  (i els triples entren), el bàsquet es torna màgic. L’encert des de la línia exterior va ser clau per descompondre el mur defensiu de les visitants. Tot i així, per no perdre el costum de fer patir, l’equip va regalar uns quants punts i, quan faltaven 50 segons, l’avantatge era de cinc. 

El moment culminant? Lina Hernández, amb una jugada de 2+1 que va arrencar crits d’alleujament i un gran "Vamos!" del públic.
Per la seva banda, Júlia Pons també va ser protagonista, adaptant-se perfectament al seu nou rol com a base, donant ordre, serenitat i marcant el ritme que l'equip necessitava.

Al final, la victòria va arribar. El Jovent va demostrar que, tot i que les muntanyes russes emocionals semblen estar al seu ADN, també saben baixar-les amb estil. I quan la baixada acaba amb un final feliç, el viatge sempre val la pena.